Més enllà de tots els dies, estesa
com un pesat llençol damunt les muntanyes,
descèn i es desplega com unes escales
fins besar les onades i respirar.

Les pedres també han crescut amuntegades,
construint cavernes en la obscuritat:
els éssers que habiten aquest laberint
veuen bocins de cel, des de la ciutat.

2002

Etiquetes de comentaris: