El suburbi
Sota la ciutat, queda més lluny el cel,
Les mirades desconeixen horitzons,
Goberna la negra nit, permanentment.

Sota la ciutat, la llum falsa uniforma
tantes siluetes que vaguen espectrals
buscant el veritable sol, constantment.

Sota la ciutat, rastres de temps remots
Deambulen per carrers sense memòria
Mesclats amb les dèbils ombres del present.

Sota la ciutat, hi ha una altra ciutat
Com partida imatge d’un mirall trencat,
Que, encara que impronunciable, es pressent.

Etiquetes de comentaris: