Suburbe: Propagant, mural d'actualitat
Des de l'any 2004 fins a l'any 2010, en el marc de l'associació Suburbe, vam poder tirar endavant una de les publicacions més peculiars, creatives i genuïnament underground en les quals he tingut mai l'oportunitat de participar: Propagant, mural d'actualitat.

D'aquesta publicació, van editar-se 10 números en 6 anys, dels quals es van imprimir i distribuir unes 5.000 unitats. Concebuda com un homenatge al muralisme reivindicatiu d'autors com Diego Rivera, però executada com una infografia moderna que es combinava amb una curiosa estètica underground, la revista era una publicació de 4 pàgines en format diari, impresa a tot color i en paper satinat.

Cada número de la publicació era un monogràfic dedicat a una temàtica específica en la qual text i imatge eren treballats de manera conjunta i col·lectivament, entre un equip de treball. Les pàgines exteriors es concebien com un mural on el text predominava sobre la imatge, mentre que, en les pàgines interiors, la imatge prevalia sobre el text.

La singularitat d'aquest projecte creatiu, començava en la mateixa producció, ja que cada exemplar es produïa amb un finançament diferent, com si fos, de fet, un projecte diferent. D'aquesta manera, els 4 primers números van ser possibles gràcies a subvencions de l'ICUB, mentre que en els 4 següents el finançament va provenir fonamentalment del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. El 7è número de la revista va ser una producció pròpia, majoritàriament autofinançada, però que va comptar amb una important ajuda econòmica de la Fundació Pere Ardiaca. Els dos darrers números van produir-se gràcies a un finançament mixt, en el marc d'un projecte més ampli d'art al metro.

Passats més de 10 anys des de la darrera publicació de Propagant, i donat el cas que Suburbe, l'associació cultural que el promovia, ja no existeix, ni tampoc la seva web, he decidit publicar en aquest bloc tots els números, a mode de càpsula del temps, per a deixar testimoni d'aquella interessant publicació.


Número 0


Sota el títol "Hi ha una altra cultura", la revista Propagant va tenir un número zero que va funcionar com a Declaració de Principis Editorials, manifest ideològic-creatiu i prova conceptual. Aquest número zero, com la majoria de números, van sorgir del treball en equip amb l'Isard Miralles, sota la signatura conjunta d'"Estenent el Desastre".





Número 1


Amb el títol "Sota la ciutat", el número 1 va començar picant fort, amb un tema que no estava gens a l'ordre del dia l'any 2004: la desigualtat social. Concretament, el número analitzava la desigualtat econòmica a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i intentava posar en valor el gran esforç de la majoria treballadora que aixecava i feia possible la Barcelona del Fòrum de les Cultures.





Número 2


Per a seguir amb la mateixa línia dura reivindicativa, en el número 2 vam unir dos temes socials molt escabrosos per a ressaltar-ne l'estreta relació: l'explosió immobiliària i la sinistralitat laboral en la construcció. La inspiració del número va venir de part d'una cançó del cantautor brasiler Chico Buarque, "A Construçao", que també va inspirar un guió cinematogràfic, que vam redactar amb Raul de la Morena, però que mai va arribar a produir-se. En la il·lustració central d'aquest número també va participar-hi l'Ivan Borrego.





Número 3


El número 3 de Propagant fou el primer de quatre números dedicats a la Memòria Històrica. Amb el títol "Els valors republicans", el número commemorava el 75è aniversari de la proclamació de la 2a República Espanyola de 1931.





Número 4


Amb el número 4 vam continuar centrats en la Memòria Històrica, aquest cop deixant memòria del Front Popular de 1936.





Número 5


El cinquè número es titulava "El Franquisme, de laboratori del feixisme a aliat de l'OTAN" i analitzava la història de 40 anys de dictadura, cronològicament, per dècades.





Número 6


El darrer número sobre Memòria Històrica, se centrava en la Transició i portava per títol "Protesta! Crida! Vota! Recorda!". La lectura crítica que fèiem en aquest número del procés de la Transició, val a dir-ho, va despertar estranyes urticàries en alguns sectors de l'àmbit cultural i institucional de Barcelona.





Número 7


Com que ja hi estàvem posats, en el número 7 vam fer una ferotge i provocativa crítica de l'autoritarisme reaccionari. Amb el títol, "Les Màscares del Feixisme" vam intentar despertar consciències sobre els perills de repetir la història.





Número 8


Els números 8 i 9 van ser concebuts com dues parts d'un mateix tema: la Distòpia. Inspirant-nos en el cinema de ciència-ficció distòpica, vam voler reflexionar sobre fins a quin punt s'havien complert els vaticinis catastrofistes de la imaginació cinematogràfica occidental. El número 8 portava per títol "Distòpia 2010" i és, probablement, el número que valoro més de tots els publicats. Una versió de grans dimensions d'aquesta il·lustració, de 2 metres d'alçada i la proporcional llargada, va romandre instal·lada més d'un mes al vestíbul de l'estació de Metro de Passeig de Gràcia, en el marc del projecte Suburbe, underground al metro.





Número 9


El darrer número publicat va ser concebut com una segona part esperançadora de "Distòpia 2010" i portava per títol "Primera transmissió de la resistència". Fou la millor clausura per una publicació de la qual guardo un especial record.




Acózar, 2010 [Actualitzat el 2019]

Etiquetes de comentaris: , ,