El Quadern Blanc

Pintures Murals de la Universitat d'Atenes

2012-02-15T01:10:00.006+01:00

Amb una mica de paciència i algunes eines útils d'edició he aconseguit unir diverses fotografies fetes fa un parell d'anys de les pintures murals que decoren l'entrada de la Universitat d'Atenes. En el primer mural s'hi poden trobar els principals filòsofs i polítics de la Grècia Clàssica, en el segon s'hi distingeixen alguns episodis dels orígens mítics d'aquesta gran nació.

Els arxius resultants són de grans dimensions de 36.000 píxels d'amplada. He allotjat una versió de 12.000 píxels a Deviantart que pogueu descarregar en aquests enllaços:

Mural número 1: filòsofs i polítics
Mural número 2: història mítica

A uns milímetres de la realitat

2011-11-26T04:46:00.001+01:00

Ets a prop, a frec del seu límit, tan sols
a uns milímetres de la realitat,
com acaronant-la sense fer contacte,
preguntant-te si arribaràs a tocar-la.
Estires la mà però mai no l'abastes,
esperes el moment d'arribar a notar-la,
que et parli a tu, només, rotundament clara
com una veu amable sense matisos,
certesa d'una nova fe a l'esperit.
Ja l'has buscat en cada alè que has pres,
l'has cercat amb constància i disciplina,
esgarrapant la foscor amb les teves ungles,
colpejant el buit immens amb els teus punys,
sempre tan a prop i, no obstant això, sempre
a uns milímetres de la realitat,
a la mínima distància possible,
flotant sobre el seu aroma de veritat,
sense copsar la misteriosa essència,
sense advertir mai el seu sentit darrer.
I quan la trobaràs, potser et sembla austera,
decepcionant i una mica grollera,
com un concert on cada instrument intenta
entonar una melodia diferent,
com un tros de carn viva a les teves mans,
com un altre cos que també cerca el tacte,
com part de tu mateix en una altra carn,
un moment de llum en la fosca memòria
que quan el vols prendre s'esvaeix com somnis
de fina sorra grisa entre els propis dits.
La vols sentir perquè saps que estàs només
a uns milímetres de la realitat;
la realitat, l'ensurt sec, contundent,
l'horitzó definitiu, insuperable,
l'inesperat sobresalt contra els sentits,
primera matèria de tota cosa,
ineludible sòlid que a tots ens espera:
orígen de tot i de tothom, final.
I segueixes estant, com sempre, només
a uns milímetres de la realitat,
i per tocar-la hauries d'oblidar els mots,
deixar i desaprendre tota paraula,
desprendre't del nom i de la consciència,
tornar a mirar-ho tot com per primer cop,
dexar de ser tu per ser com la mateixa
realitat trencada que persegueixes.
Ets a prop, arran del seu límit, tan sols
a uns milímetres de la realitat,
i te'n separa una imperceptible capa,
l'invisible vel conceptual dels mots
apresos, presó imperceptible i tancada,
domèstic refugi de monotonies,
gàbia social de tot simulacre,
cel·la convencional, civilitzada.
Ets tan a prop i tanmateix ets encara
a uns milímetres de la realitat,
contenint als llavis l'impuls salvatge,
el desig innat d'alliberar la fera,
l'anhel de palpar-la i ser només amb ella
un sol cos confós amb la realitat.

Lament d'Odisseu entre Escila i Caribdis

2011-03-24T01:22:00.001+01:00

T'he oblidat, Ítaca, tan lluny en el temps,
mar endins, a tantes llunes de distància,
el teu record sembla ara només un somni,
la història d'altres, pròleg fet de fragments.

El mar ha estat el meu laberint, el mar
gegant blau, etern, infinit, aquest mar
que clama, cruel, embogit, el vell mar
que canta m'ha envellit amb la seva dansa.

Tan lluny m'ha portat la còlera dels Déus,
he anat del cim més alt a l'Hades profund
del centre al límit de l'oceà immens,
per un camí de sal, sol i solitud.

T'he oblidat, Ítaca, als llavis de Circe,
ferit d'oblit sota el cant de les sirenes,
i al dolç jardí de la nimfa Calipso,
covard del desig, les meves cadenes.

Has marxat, Ítaca, de tota memòria,
i ara ets, sols, a l'horitzó un miratge,
el port final on em deixi l'esperit
quan entregui el rem i acabi aquest viatge.

I no obstant, Ítaca, navego tenaç
vers les teves platges, i els fèrtils turons
del teu cos són per als meus somnis un jaç
càlid que m'espera rera els horitzons.

Aquí sóc, Ítaca, tan lluny que no sents
el lament distant del nàufrag Odisseu,
castigat pels Déus per desafiament,
entre Escila i Caribdis, la meva veu?

Cada Barri

2010-11-25T00:28:00.000+01:00

De lluny, vam venir del sud
sense res més que nosaltres.
Humils, no teníem res,
però tots junts no érem pobres.
De totxos vam fer parets,
de dignitat, barricades.
Del fang, amb les nostres mans,
vam aixecar cada barri.

Cada Barri, Primeres Pedres

Primeres Pedres

2010-11-18T01:59:00.004+01:00

Finalment, aquest cap de setmana es posaran les Primeres Pedres. 4 escultures, 4 projectes, 4 reflexions sobre la ciutat de Badalona, sobre la nostra història, la nostra gent. Des de Suburbe-Estenent el Desastre, estem satisfets de la nostra feina, una humil aportació a la memòria de les barraques sobre les que es van aixecar els barris de la Salut, Llefià, Sant Roc i el Congrés. "Cada Barri" és un tribut a la memòria de la gent treballadora, als nostres avantpassats anònims.

Mentre enllestim els darrers preparatius de la inauguració, aprofito un moment per reconèixer la gran tasca que han portat a terme els altres companys de viatge, per fer que aquest vaixell arribés a bon port: Dionís Òrrit, Joan Sansa, els inagotables Joan Puche i Paco Fanés i la Teresa Mateu. Ells han estat els artífexs reals d'aquesta aventura i la seva perseverància té molt de mèrit.

Les Primeres Pedres és un gran projecte, tant des del punt de vista conceptual com en la seva execució i és, sense dubte, una de les més destacades actuacions culturals a l'espai públic a Badalona (i rodalies) en molts anys. Les Primeres Pedres és també un llegat que la Capitalitat de la Cultura Catalana de Badalona l'any 2010 deixarà per la posteritat. Un llegat compromès, conseqüent, voluntariós, auster per necessitat, enginyós i, sobretot, valent.

Entrevista a Joan Sansa, Dionís Òrrit, Joan Puche i Pol Acózar al programa Nines Russes de Ràdio Ciutat de Badalona per a la presentació del projecte Les Primeres pedres.

Descarrega el programa

La Primavera

2010-06-15T23:57:00.007+02:00

Descarrega el vídeo "La Primavera" en MP4 per a iPod

Ara que la primavera acaba, un record audiovisual dels darrers mesos amb música d'Antonio Lucio Vivaldi.

Poble gris

2010-05-20T02:45:00.005+02:00

a dos amics que s'anomenen Quim

Som fills del gris cendra de les xemeneies
que per damunt de l’horitzó de mitgeres
s’alcen governant la gran ciutat trencada.

Som fills del gris pàl·lid de la perifèria,
fills de l’estepa grisa de foc i pedra,
fets de fang gris, pols bruta i terra gastada.

Som fills del gris oliós dels engranatges,
hereus d’un testament de grises cadenes,
grisos descendents d'una grisa nissaga.

Som els néts grisos del treball i la guerra,
cabalers grisos de les grises jornades,
crescuts als arenys grisos, sota les fàbriques.

Tots vam néixer grisos entre els homes grisos
i hem crescut grisos entre paisatges tristos,
grisos de tant beure l'òxid gris de l'aigua.

Som grisos de respirar el fum gris de l'aire,
grisos com fulles grises d'arbres somorts,
com les ales grises dels nostres coloms.

La multitud grisa és un gris laberint,
cada espectre gris en una grisa gàbia,
com un gris insípid que s'estén pel cos.

Desapercebuts, mesclats, gris entre gris,
amb esforç gris llevem la grisa metròpoli
contra el temps gris, contra la grisa godalla.

Grisos, venim del gris i tornem al gris,
al gris etern que ara i sempre sobreviu,
confosos com boira en la ciutat grisosa.

Som el poble gris que sosté la memòria
les pàgines grises on s'escriu la història,
cossos sense nom en els camps de batalla.

Som la prole grisa, genets de les màquines,
semblants al gris asfalt que doma la terra,
grisos com el ciment gris dels habitacles.

Som la gris multitud, usada i monòtona
la xusma grisa anònima i ignorada
l'animal turba, grisa, irrefrenable.

Distòpia 2010: convocatòria oberta

2010-04-18T18:21:00.008+02:00

Per a presentar l'edició de 2010 del projecte Suburbe Transformant d'Underground al Metro, Estenent el Desastre hem el·laborat un petit documental de sis minuts al voltant de l'eix temàtic proposat per a aquest any: la Distòpia. El vídeo és al mateix temps un homenatge a les manifestacions underground de resistència cultural al liberalisme, un tribut ple de referències al ciberpunk i el gènere de la ciència ficció negra i una intensa denúncia sobre la nostra societat contemporània. De manera contundent i creativa, intenta respondre a la provocadora pregunta: si el socialisme és una utopia, el capitalisme és una distòpia?

Aquest muntatge audiovisual recull en poc més de sis minuts els temes de reflexió proposats per Suburbe en l'edició de Transformant de 2009 desenvolupats extensament a la web www.distopia2010.com. Així mateix, pot servir d'inspiració per als autors, autores i col·lectius artístics que vulguin participar en l'edició de 2010 d'Underground al Metro que es potarà a terme la propera tardor.
Veure el vídeo on-line o descarregar Distòpia 2010 »

Distòpia 2010: 1a Transmissió de la Resistència
Durada: 6:16
Any: 2010
Producció: Suburbe-Associació Cultural Octubre
Direcció i realització: Estenent el Desastre
Música: "Distòpia 2010" de Fes-te Tropical

El vídeo a YouTube: Distòpia 2010 a YouTube

Més informació sobre la convocatòria (fins l'1 de setembre) a la pàgina web Art al Metro de Suburbe.

L'Hivern

2010-03-09T15:43:00.002+01:00

Reportatge de la nevada del 8 de març de 2010 a Badalona i el Pla del Besòs. Imatges i muntatge de Pol Acózar, amb música d'Antonio Lucio Vivaldi, Les Quatre Estacions (RV 297, l'Hivern I, Allegro non molto)interpretat per Yehudi Menuhin i la Camerata Lysy Gstaad.

Descarrega el vídeo en format HD per a iPod i Quicktime

Distòpia 2010: 1a Transmissió de la Resistència

2010-02-09T01:32:00.003+01:00

Distòpia 2010 és la temàtica proposada per Suburbe per als anys 2009 i 2010. Volem retre homenatge Ciberpunk i a la Ciència FIcció Distòpica, un gènere literari que, nascut en l'àmbit literari underground com una manifestació de resistència cultural, ha esdevingut enormement popular a través del cinema. El Gran Germà, el Soma, el Totalitarisme de les Corporacions i el Ciberespai són només alguns dels tòpics literaris d'aquest gènere que formen part ja dels símbols culturals contemporanis. És la nostra societat una Distòpia similar a les ficcions d'arguments com els de 1984, Un Món Feliç o Matrix? Aquest és el tema proposat als autors i les autores per a participar a Suburbe Transformant 2010: Underground al Metro, la 4a Intervenció Gràfica Mural Sota la Ciutat.

L'any 2009, com a conseqüència de la manca de finançament, la 3a edició de Suburbe ha hagut de limitar-se a una intervenció al vestíbul de l'estació de metro de Passeig de Gràcia. No obstant això, gràcies al recolzament i l'aposta de diverses institucions per a aquest agosarat projecte d'intervenció artística en espais públics, l'edició de 2010 pretén recuperar els diferents espais expositius de les anteriors edicions: una intervenció amb obres gràfiques murals en 12 estacions de metro de tota l'Àrea Metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, volem agraïr des de Suburbe, Associació promotora d'aquesta iniciativa cultural, el compromís i el suport de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC). Així mateix, volem agraïr al diari El Punt i l'Andreu Mas la seva intel·ligent entrevista.

Enllaços d'interès:
Suburbe Transformant 2009, Underground al Metro: 3a Intervenció Gràfica Mural Sota la Ciutat
Distòpia 2010: 1a Transmissió de la Resistència
Guia de cinema, còmic i literatura distòpica
Convocatòria a autores i autors per a exposar al metro
Entrevista a El Punt

Las Ventanas de Soledad Real (Documental)

2009-10-25T23:46:00.002+01:00

Documental biográfico sobre la histórica militante antifranquista de la Barceloneta, Soledad Real. Intervienen Carmen Alborch, Almudena Grandes, Rosa Bofill, Neus Català, Marta Selva, Trinidad Gallego, Mujeres del Lucero y Librería de Mujeres de Madrid.

Més informació sobre el documental Las Ventanas de Soledad Real

Duración: 34 min.
una Producción de la Fundació Pere Ardiaca
con la colaboración del Ministerio de la Presidencia
Imagen Gráfica: Estenent el Desastre
Soporte Técnico: Juan Linares
Guón: Patricia Da Silva
Dirección: Pol Ferran Acózar

Documental: Las ventanas de Soledad Real (Tràiler)

2009-07-15T19:41:00.001+02:00

Suburbe 2008: 2a Intervenció Mural Sota la Ciutat

2008-07-30T01:00:00.002+02:00

El projecte Suburbe Transformant és una intervenció amb obres gràfiques murals a 11 estacions de metro de la xarxa de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Algunes estacions són potents nusos intercanviadors entre línies al centre de la ciutat, altres són estacions representatives dels municipis perifèrics de Barcelona: Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà i l'Hospitalet de Llobregat. Les obres exhibides han estat seleccionades entre més de 150 candidates per un jurat format per les diferents entitats i institucions col·laboradores. La present és la segona edició de la intervenció realitzada l'estiu de 2004 a la xarxa de metro.

Més informació sobre Suburbe Transformant 2008

Suburbe 2006: Els Murs de la Memòria

2006-12-30T23:00:00.002+01:00

El passat 14 de desembre, Suburbe va presentar el nou número de la publicació Propagant: Mural d'Actualitat amb una intervenció creativa al Jardí Romàntic de l'Ateneu Barcelonès. Us adjuntem el vídeo de l'acte poètic que es va realitzar amb la col·laboració de l'Associació Pont del Petroli.

Més informació sobre l'acte els Murs de la Memòria

Suburbe 2006: Intervenció al Pati Manning en el marc de la UPEC

2006-07-30T19:18:00.001+02:00

Paral·lelament a la celebració de les Jornades per la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya i en el marc d'un projecte del Programa del Memorial Democràtic del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, Suburbe va organitzar una exposició col·lectiva de Murals i instal·lacions audiovisuals al Pati Manning de Barcelona.

Més informació sobre la República de les Idees

Publicació del llibre La Lluita Clandestina contra el Franquisme

2006-07-12T12:00:00.004+02:00

Avui ja tenim aquest llibre entre les mans i esperem que amb aquesta recopilació aportem un gra de sorra més en la tasca que ens uneix i que no és altra que la recuperació, actualització i divulgació pedagògica de la lluita antifeixista i republicana durant els quaranta anys que va durar el règim franquista.

Nota: Malauradament, la Coordinadora per a la Memòria Històrica i Democràtica de Catalunya ha deixat de treballar activament i la seva web es troba fora de servei. Podeu trobar el llibre a través de l'empresa editora DeBarris o d'algunes associacions dedicades a la memòria històrica com la Fundació Pere Ardiaca.

Més informació sobre el llibre La Lluita Clandestina contra el Franquisme

Edita:
DeBarris per a la Coordinadora per a la Memòria Històrica i Democràtica de Catalunya
www.coordinadoramh.org

Amb el suport de;
Generalitat de Catalunya
Departament de Relacions Institucionals i Participació
Programa per al memorial Democràtic
Generalitat de Catalunya
Departament de Presidència
Secretaria de Coordinació Interdepatamental

Coordinador de l’edició:
Pol Ferran Acózar
Coordinació:
MètoDes. Serveis Culturals
www.metodes.com
info@metodes.com
Correcció i traducció:
Mar Olivé
Portada i Direcció d’Art:
Isard Miralles
Imatges:
Arxiu de la Fundació Cipriano García
Arxiu Històric de CCOO
Arxiu de l’Associació Pont de Llibertat de L’Hospitalet de Llobregat
Arxiu de la Fundació Pere Ardiaca
Arxiu personal de Carles Acózar
Arxiu de la FAVB

Presentació de la revista Propagant

2006-02-20T19:16:00.002+01:00

Cartell Acte de Presentació de la Revista PropagantEl 26 de febrer de 2006 es va presentar al Centre Cultural Can Fabra de Sant Andreu la nova publicació de Suburbe, la revista mural Propagant. En motiu d'aquest acte, es van realitzar un parell d'intervencions artístiques al vestíbul de l'edifici. Així mateix, a l'acte es van presentar les principals línies d'actuació de l'Associació per als propers dos anys.

Més informació sobre la Revista Propagant

Suburbe 2005: Exposició Itinerant "Sota la Ciutat"

2005-07-30T19:14:00.002+02:00

Exposició itinerant col·lectiva de 60 obres de molt diverses disciplines artístiques al voltant de la temàtica "Sota la Ciutat". L'exposició va passar per la sala El Refugi de Badalona el mes de febrer, el març va poder-se veure a Can Sisteré de Santa Coloma de Gramenet i l'abril es va clausurar al TPK i el Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat. El projecte va rebre el suport de les regidories de cultura dels tres muncipis implicats en el projecte i de la Diputació de Barcelona.

Més informació sobre Suburbe Transformant 2005

Suburbe 2004: 1a Mostra d'Art al Metro de Barcelona

2004-06-30T19:10:00.003+02:00

La Mostra d'Art Sota la Ciutat va ser la primera activitat organitzada per l'Associació Cultural Octubre l'any 2004. La mostra va aplegar més de 150 obres gràfiques de 80 autors/es dels municipis i barris perifèrics de la ciutat de Barcelona en vestíbuls i andanes d'11 estacions de metro de l'’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Més informació sobre Suburbe Transformant 2004

La metròpoli

2002-07-13T01:47:00.000+02:00

Hi ha una ciutat majestuosa, capital antiga de palaus i castells,
on els carrers tenen noms d'herois vells i llegendaris
i la història s’escriu a les avingudes, valentament.

Hi ha una ciutat molt generosa que convida a peregrins i aventurers,
veloç laberint de recompenses, mercat de somnis,
basar de desitjos, botiga d’il·lusions i de plaers.

Hi ha una ciutat que és la escollida, singular destí de tots els viatgers:
la lluminosa metròpoli de portes obertes,
postal famosa i presumida, fantasia de plàstic i ciment.

Hi ha una ciutat meravellosa, recte perfil rotund de foc i de pedra,
la dinàmica maquinària d’ocasions i de mèrits,
explosió cinètica de llum i de sofre, de fum i cendra.

Hi ha una ciutat que s’exhibeix perfecta i obscena: fantàstic carnaval
de riquesa i desmesura. Però la seva ombra amaga
carrers secrets i misteriosos, fosques portes d’una altra realitat.

Hi ha una altra ciutat, la ciutat que pressentim oculta rera les façanes,
la llòbrega veritat sobreentesa i dissimulada,
una ciutat enterrada que sobreviu,
sota la ciutat.

El suburbi

2002-07-13T01:39:00.000+02:00

Sota la ciutat, queda més lluny el cel,
Les mirades desconeixen horitzons,
Goberna la negra nit, permanentment.

Sota la ciutat, la llum falsa uniforma
tantes siluetes que vaguen espectrals
buscant el veritable sol, constantment.

Sota la ciutat, rastres de temps remots
Deambulen per carrers sense memòria
Mesclats amb les dèbils ombres del present.

Sota la ciutat, hi ha una altra ciutat
Com partida imatge d’un mirall trencat,
Que, encara que impronunciable, es pressent.

El metro

2002-07-13T01:37:00.000+02:00

Cuc subterrani d’acer i d’alumini, de mirada ardent i esgarrifós vagit,
absolut senyor del tenebrós subsòl, drac invencible per un temps sense herois.
Princesa de les dreceres i dels túnels, metàlica oruga de taüts oberts,
Serp bicèfala, mecànica amfisbena, gran tòtem suprem dels homínids miners.

La piràmide

2002-07-13T00:10:00.000+02:00

Aquell que es troba en el cim de la piràmide, també està situat en el seu centre.
La curiosa geometria del la forma és tan aguda i perfecta com antiga:
la piràmide enfonsa els seus fonaments ignorats i gegantins sota la terra
i la seva base és proporcional a l’alçada del seu perillós deliri.

L'horitzó

2002-07-11T14:18:00.001+02:00

Més enllà de tots els dies, estesa
com un pesat llençol damunt les muntanyes,
descèn i es desplega com unes escales
fins besar les onades i respirar.

Les pedres també han crescut amuntegades,
construint cavernes en la obscuritat:
els éssers que habiten aquest laberint
veuen bocins de cel, des de la ciutat.

2002